Fa uns
quants anys un estudiós mataroní
va
descobrir uns documents històrics a l’Arxiu Municipal de Mataró,
a Can
Palauet (plaça de l’Ajuntament).
Segons
aquest testimoniatge, a pocs metres
de la
costa de la ciutat hi ha enfonsat
un
vaixell corsari anglès, anomenat Princelli.
Fins al
moment ningú no sap què duia,
a part
de setze canons.
A finals
del segle XVIII els corsaris anglesos,
amb una
excel•lent flota,
bloquegen
les rutes comercials de la marina comercial espanyola.
Els vins
i els teixits produïts a Mataró no en podien sortir
i ser
venuts, per la qual cosa la ciutat es veu sotmesa a la misèria.
No era
el primer cop.
Els
mataronins van construir el 1779 una nau corsària,
anomenada La
Provincia de Mataró (en
castellà, com és lògic).
Cal
recordar que el port de Mataró, per la seva importància,
controlava
bona part de la costa central catalana (la seva “província”).
La gent
amb recursos hi posa els diners
i els
jornals dels mariners i oficials
i un
potentat local, Fèlix de Campllonch,
paga de
la seva butxaca els vint-i-quatre canons de la nau.
Aconseguida
la pertinent patent de cors, van dur a terme
diverses
expedicions de pillatge
en què
es van apoderar de la càrrega de vaixells venecians i danesos.
Quan va
arribar la pau (1783), els corsaris de casa nostra
van
tornar a treballar al camp o als tallers tèxtils.
La pau
es trenca novament el 1796,
i el
resultat és el que ens podem imaginar:
escassedat
i misèria a Mataró.
El 21 de
juny de 1798, cap a les onze de la nit,
es
produeix una batalla, segons es diu als documents
“a
cosa de una legua a la mar, a la parte de levante”.
El
combat dura una hora, “al cabo de la qual
se
advirtió volar uno de ellos, que ha ardido
hasta
las quatro de esta mañana”.
En
fer-se de dia les autoritats portuàries envien un llaüt
i
s’aconsegueix salvar tres mariners.
Testimoniatge
de John Green, corsari nord-americà.
Mitjançant
un intèrpret (ja a l’època era important aprendre idiomes)
se li
pren declaració.
Vegem el
que diu, segons els documents
que ens
han arribat en el castellà d’aquell temps.
Dixo :
Que se llama Juan Grin ;
que es
natural de Filadelfia, angloamericano;
que el
barco era inglés; […] que su capitán se llamaba Gabaos,
y que
dicho barco era armado
con diez
y seis cañones, y treinta y dos hombres de equipage.
Dixo:
Que ocho días hace con hoy que había salido
del
puerto de Liorna con destino para Gibraltar.
Dixo:
Que a cosa de las once de la noche de ayer
se
encontraron a una legua a la mar con otro barco.
Que el
barco del declarante empezó a hazer fuego al otro,
y que de
su resulta se trabó un fuerte combate,
y que al
cabo de una hora quando estaban en el mayor ardor
sucedió
la desgracia de haberse pegado fuego
a la
pólvora del barco de los declarantes,
y que de
sus resultas se encendió todo,
habiéndose
podido salvar los presentes en la lancha
en donde
los ha hallado el laúd que los ha recogido.
I
després ?Aquesta és la història veritable de la fi del Princelli
i de
tota la seva tripulació.
L’únic
supervivent es devia podrir
a la
presó de la Ciutadella, a Barcelona.
I la nau
corsària anglesa està enfonsada
a uns
sis quilòmetres de la platja de la nostra ciutat,
aproximadament
a vint metres de fondària,
en una
zona plena de roques i sorra anomenada El Vell
en la
cartografia marina.
Ningú
no l’ha trobat, fins al moment.
Pot ser
que hi hagi un tresor tan a prop?
Font:
COSTA, Francesc: "Un corsari del segle XVIII enfonsat davant
Mataró",
article
aparegut a Mataróescrit, novembre de 1986.
PREGUNTES
Después
de llegir atentament el document anterior,
respongueu
a les següents qüestions:
1.
Esbrineu si hi ha cap carrer dedicat a l’home que va pagar
la nau
corsària mataronina. On està situat?
2.
Situeu en una carta marítima la zona anomenada El Vell,
on
sembla que hi ha el vaixell enfonsat.
3.
Resumiu en unes poques línies els fets de juny de 1798.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada